Menorca revisitada

Diré que tinc 22 anys i que vaig néixer un 30 de novembre de 1985, i que no vaig començar a escoltar a Tom Waits fins ben bé aquest estiu. No ha sigut aquest un comentari gratuit. De no haver estat per Waits hauria exhaurit els 22 allà mateix, passant a tenir-ne 50 d´una volada. Punt i final, com Ferrater, o com planteja Vergilio Ferreira quan escriu que 50 és l´edat de ser definitiu. Però el cas és que jo en tinc 22, per molt que digui. I arriba Tom Waits i el sento esclatar en una rialla immensa i començo a riure jo també, ridícul mossegar-se la llengua, i em començo a sentir altre cop en els 22 meus, o una mica millor, més definit i menys definitiu, si això vol dir res, i m´allunyo dels 50, que és l´edat de Ferrater. Llavors truquen a la porta una nit quan jo en tenia, de nou, 22, i veig que, sorpresa, no és Tom Waits qui em crida, sino l´Andrea, i jo que somric i ella que es sorpren, que sense intuir res em lleva el pes de l´existència, i suro de nou, tan lleuger com feia temps que no, i ric obertament mentre diria que ella s´espanta, però l´aturo amb paraules i temps més tard li dic que mai la deixaré de reviure. Com oblidar a qui et fa néixer als 22, que és quan s´ha de néixer? I un dia, parlant de coses sense dir-ne gaire, només per no quedar-nos més despullats del que estem, parlant de foteses que llavors no m´ho semblen, em diu que ella, cap als 50, ja en tindrà prou. I jo que resto glaçat. Com has dit? Was hast du gesagt, Andrea? I m´ho repeteix més de mica en mica, com si no hagués entès les paraules. I paro atenció amb ulls ben oberts, més perdut que retrobat, i em veig arribant de nou en baixell a Barcelona, on cauré de cap al 2008, i m´ho repetiré un cop i un altre per tal de veure clar que és aquest qui ara em mossega. Tinc 22 anys. Vaig néixer aquest estiu.

Comentaris

Entrades populars