arguimbau: Avui, 28 de setembre. Diumenge. Poc a dir. M´hagués estimat més no haver-ho fet, això d´obrir un blog, i les raons qui les sap, però ara que ja hi sóc no tinc més remei que escriure sobre literatura dia rere dia, i allò que preferia no haver de fer resulta que esdevé una preferència. Sempre canviant, contradictori, una mica impertinent. Ara començo un viatge en vertical. I Vila-Matas sempre sota el braç. Aquest estiu he fet bocins de mi mateix. I ara somriuré d´una punyetera vegada. Aquí començo. Jo som n´Arguimbau