divendres, 5 de desembre de 2008

Plou

for I am a Rain Dog, too

dimecres, 19 de novembre de 2008

Avui

I en fi, neva a la meva habitació. Des del capçal del llit, ho veig tot des de la distàcia. Al fons, neu, un blanc infinit. No sé si m' hauria de llevar. No duc mitjons.

diumenge, 16 de novembre de 2008

La sorra dels dies

N’ hi ha que es fan els estrets amb això de viatjar en vaixell, ara que l’ avió ens sobrevola com el símbol fugisser d’ aquesta època de lectures a mig fer, de maletes sempre plenes però sense res a dins. Tornar a casa després d’ un viatge de nou hores, Mahó-Barcelona. Intuir que el temps viscut ha estat i no tornarà, deixar enrere paraules, dites o mai articulades, pensaments que s´enfonsen sota tones de sal. I sentir que t’ allunyes, sentir el tacte dels records, cada cop més vius quan el vent dels dies et frega l’ esquena. Deixar anar-ho tot, de mica en mica i gota a gota, viatjar per la superfície de moments que ja no són, que marxen finalment, pero això encara no ho saps, ho intueixes, tens nou hores davant teu, el final d’ un llarg viatge que va començar ara fa cinc anys, quan encara tot plegat no era més que un joc, la vida per viure. I quan arribis i trepitgis la ciutat, pensa que ara el que et queda és el reguitzell d’ una etapa, i potser ploris, però de ben segur que somriuràs, tu sol, ara ja sense poder compartir-ho. Viatjar en vaixell per no sentir-se fora del temps. Abastar-ho tot, déu de la teva vida.

dissabte, 15 de novembre de 2008

Dissabte, 15 de novembre

No recordo res de la nit abans o Pandémica y Celeste

dijous, 13 de novembre de 2008

Dijous, 13 de novembre

Als das Kind Kind war,
ging es mit hängenden Armen,
wollte der Bach sei ein Fluß,
der Fluß sei ein Strom,
und diese Pfütze das Meer.
No he tingut pebrots. Cap poema mètric. Peter Handke que em diu que em deixa el seu. Col·larà?

Dimecres, dimecres de novembre

Contra toda posible esperanza de victoria, cojo silla y encaro el test de alemán. Pánico mortal. En el centro del vacío hay otra fiesta, tantas veces leída este verano. Y en esta silla empiezo a tocar fondo. El tiempo no es más que otra desilusión femenina, me dice Jordi desde Fuerteventura. Doctor Pasavento en edición de bolsillo. Lo compro. John Cheever. Y el invierno, a pesar de todo. No es posible volverse viejo en el transcurso de una tarde.

dimarts, 11 de novembre de 2008

Dimarts, ? de novembre

Es comença el dia amb The Stooges. Si s´aconsegueix escriure alguna cosa de profit, les primeres hores poden tenir sentit. El tel que cobreix un relat que no volia despuntar, per exemple, o un comentari sobre un text llegit la nit abans. Sempre és aconsellable tenir música a l´abast que no ha estat compartida amb ningú. És nostra i no dels records que ens segueixen, incapaços de caminar sols. The Stooges. Fun house. Comença el dia.